Celtis australis
Família: Cannabaceae
Castellà: Lodón
Francès: Micocoulier de Provence
Anglès: European nettle tree
Descripció: És una espècie de fulla caduca d'una altura de 25 m i una amplada entre els 6 i 8 m. És de tronc recte i escorça llisa de color gris. La fulla, alterna, peciolada, i delicadament serrada, fa entre 5 i 15 cm de llarg. És de color verd fosc aspre a l'anvers i verd clar al revers. La floració es produeix al principi de la primavera, amb flors petites de 5 mm i d'un color groc verdós. Els fruits, anomenats lledons, són drupes (tipus de fruits) de 0,8 cm, de color verd-negre, i apareixen al principi de la tardor.
Origen i hàbitat: Es troba habitualment a la terra baixa buscant indrets temperats (clima mediterrani). No forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.
Usos: A més de la utilització com a arbre decoratiu, el lledoner s'ha fet servir tradicionalment per fer eines agrícoles. Per la seva flexibilitat i durada; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.