Pinus pinea
Família: Pinàcies
Castellà: Pino piñonero
Francès: Pin pignon
Anglès: Stone pine
Descripció:
El pi pinyoner és una conífera de fulla perenne d’una alçària entre 10 i 25 m i una amplada de capçada entre els 6 i 12 m. Les fulles són d’un color verd fosc, estan agrupades de dues en dues i poden mesurar fins a 20 cm de llarg. Aquest arbre creix per després obrir-se mitjançant branques de similar gruix en una copa, en forma de para-sol. L’escorça del tronc, gruixuda i de color marró vermellós, es caracteritza per disposar d’una superfície profundament esquerdada, en plaques verticals amples. Les pinyes són ovals i esfèriques d'entre 10 i 15 cm de longitud i maduren al tercer any, donant uns pinyons comestibles coberts d'una escorça bastant dura.
Origen i hàbitat:
És nadiu de la regió mediterrània, des de Portugal i Espanya, fins a Xipre i el sud del Mar Negre, arribant a Síria. El pi pinyoner prefereix terrenys solts, profunds i frescos de planes i altiplans, però també de muntanyes baixes i de dunes litorals i interiors.
Usos:
És un arbre molt utilitzat en jardineria. La seva fusta, lleugera i flexible, es pot fer servir en fusteria, en la construcció marítima, per fer carbó vegetal de manera tradicional, per a la fabricació de pasta de paper o per obtenir resina. Per una altra banda, dels pinyons es fa un ús alimentari, fent-ho servir en nombrosos plats mediterranis.